Bucle

Necessito desintoxicar-me de tu. De l’olor de tots els petons que hem amagat. De totes les mentides que no ens hem dit, i de massa veritats. Vull desintoxicar-me de promeses mortes i desig intacte. De passes infinites, de genoll amb genoll. I de mirades furtives que potser mai més es creuaran. Què hem de fer? Ofereix solucions. He de desintoxicar-me de tu abans no m’agradis massa. Abans que aquesta història es torni massa cruel per oblidar-se, massa irreal per ser somni i massa lletja per no ser veritat. Abans que l’amor, abstracte i de joguina, es torni odi massa llaminer. Abans que les paraules es tornin addicció i abans que mai arribi l’acte. Necessito desintoxicar-me de tu i el teu silenci, agressiu, per les parets i les portes de cada habitació on m’aturo. De la teva absència que a estones cansa i a estones es torna pau. Desintoxicar-se es la solució; la droga massa atractiva per no fer ferida. Tu no ets tu, són els teus efectes secundaris. 

Y dame vicio en crudo y descalzo,

Que mi juicio se vaya al carajo,

Que no me importe más si terminaré

Prisionero en un carrusel,

Dentro de tu somier.

Tengo escondido tu olor

Al fondo de mi cajón,

Con todas las cosas que el tiempo borró.

Qué suplicio el oficio de restaurador

De corazones locos perdiendo el control.