Ho has notat?
A mesura que van passant els anys, ens escrivim menys. Ens escrivim menys cartes, ens fem menys dedicatòries, ens deixem menys notetes per la casa i, quasi bé, hem deixat de sorpren-dre'ns amb poemes.
Podríem pensar que ens hem fet grans, que ens hem tornat més seriosos, més avorrits i menys romàtics amb el pas del temps, que ja no ens inspirem l'un a l'altre, que ja no estem enamorats.
Pero, deixa'm dir-te que, contra tot pronòstic, crec que el que ens passa és totalment el contrari.
Tu i jo amb els anys hem crescut junts, ens hem fet adults, hem construït el nostre concepte d'amor. Tu i jo hem format equip, hem après a expressar-nos, comunicar-nos, més que això! hem après a veure a través de l'altre, a connectar els nostres pensaments i fins i tot, a vegades, a avançar-nos-hi.
El que ens passa és que tu i jo cada cop necessitem menys paraules perquè tenim més fets. Més història, més certesa, més records i més projectes de futur.
Després de quasi nou anys, i dos sent la teva dona, només necessito dir-te que fas la meva vida millor, em fas més feliç, més segura i més plena cada dia; només sento que no t'he estimat mai tant com avui; només em cal compartir amb tu els vots definitius i irrevocables, escuets en paraules però provada i sobradament reals.
Per mi, el significat de la vida és l’amor, i el significat de l’amor ets tu.
